Ens escolten els nostres dispositius? Ens en podem protegir? Mite o realitat

No som paranoics… o sí?
Tots ho hem experimentat: parlem d’un producte amb algú i, de sobte, anuncis d’aquest producte inunden les nostres xarxes socials. És difícil no preguntar-se: “M’escolta el mòbil?”. Però, és realment possible que els nostres dispositius ens estiguin espiant constantment, o hi ha una explicació més senzilla i menys alarmant?

Què en diu la tecnologia?

Per començar, no hi ha proves sòlides que indiquin que els nostres dispositius ens escolten constantment. Fer-ho seria tècnicament inviable i poc eficient. Si realment estiguessin gravant converses les 24 hores del dia, això suposaria un consum elevadíssim de recursos.

Les raons tècniques:

1. Impacte a la bateria: La gravació constant esgotaria la bateria del mòbil molt més ràpidament.

2. Rendiment del dispositiu: Processar converses en temps real alentiria el sistema i faria que l'experiència d'ús fos notablement pitjor.

3. Espai de memòria: On s’emmagatzemaria tanta informació? La memòria del dispositiu es col·lapsaria, i això seria molt fàcil de detectar per qualsevol usuari

4. Ús de dades mòbils: Si s'enviessin enregistraments per internet, això consumiria una gran quantitat de dades de la nostra tarifa. Els usuaris ho notarien ràpidament.

5. Eficàcia dubtosa: Analitzar hores i hores de converses per identificar unes poques paraules clau seria absurd. Les empreses ja tenen accés a aquestes dades a través d’altres fonts més fàcils i directes: correus electrònics, cerques a internet, likes, temps que passes mirant una foto, el contingut que comparteixes o, fins i tot, el temps que deixes el cursor sobre un enllaç.

Com poden encertar tant sense escoltar-nos?

El que realment passa és que els algoritmes de dades són extremadament potents. Cada acció digital que fem genera un rastre de dades que permet a les empreses crear un perfil molt detallat de nosaltres. Les eines d’intel·ligència artificial analitzen aquest rastre i prediuen amb precisió sorprenent el que podríem necessitar o desitjar.

Per exemple, una cerca de "bicicletes per a nens" pot activar una cadena de recomanacions: cascs infantils, jocs d’entrenament o assegurances de responsabilitat. Si després parles amb algú d'aquest tema, la coincidència és pura casualitat.

La realitat: les dades són el negoci

Malgrat que els dispositius no ens escoltin, això no vol dir que no estiguem exposats. Les dades que compartim, voluntàriament o sense adonar-nos-en, són valuosíssimes per a les empreses. Aquestes les utilitzen per personalitzar anuncis, millorar els seus serveis o, en alguns casos, vendre-les a tercers.

Evolució històrica: dels assistents de veu als actuals sistemes intel·ligents

Els primers assistents de veu com Siri o Google Assistant utilitzaven ordres bàsiques per executar accions simples. Avui, els assistents virtuals i els chatbots amb capacitats de machine learning poden analitzar patrons complexos de comportament. Això amplifica tant el potencial com els riscos de la recopilació de dades.

La geolocalització i el rastreig constant

Els dispositius moderns rastregen els nostres moviments mitjançant la geolocalització, fins i tot quan no fem servir aplicacions específiques. Aquest rastreig crea perfils detallats de la nostra mobilitat i hàbits. Per exemple, poden preveure les nostres rutines diàries, com el lloc de feina o les visites a determinats establiments.

Accés a dades sensibles

Els assistents virtuals no només processen ordres de veu, sinó que poden accedir a informació emmagatzemada als nostres dispositius com ara missatges, contactes i esdeveniments de calendari. Aquesta interconnexió planteja dubtes sobre com es protegeixen aquestes dades i si podrien ser vulnerables davant atacs externs.

Biaixos algorítmics

Els algoritmes d’intel·ligència artificial poden perpetuar sesgos existents, com ara estereotips de gènere o discriminacions racials, si es basen en dades històricament esbiaixades. Això pot tenir implicacions significatives en com percebem el món digital.

La privacitat en la infància

Els nens, sovint exposats a contingut en línia, són un col·lectiu especialment vulnerable a la recopilació de dades. Les empreses utilitzen estratègies dissenyades per captar la seva atenció i recopilar informació sobre els seus interessos. Cal educar tant els infants com els pares per protegir la seva privacitat.

La biometria i els reptes associats

La identificació biomètrica (empremtes digitals, reconeixement facial) facilita l’accés als nostres dispositius, però també planteja nous reptes. Què passa quan aquesta informació cau en mans equivocades? El risc de robatori d’identitat és molt més gran quan es tracta d’atributs físics impossibles de modificar.

Mesures i eines per protegir la privacitat

1. Configura les teves preferències de privacitat: Revisa les opcions dels teus dispositius per limitar l'accés a la geolocalització, micròfon i càmera.

2. Utilitza eines de bloqueig d'anuncis: Navega per internet de forma més segura evitant l'impacte dels algoritmes.

3. Revisa les aplicacions que descarregues: No t’oblidis de llegir quins permisos demanen i si són realment necessaris per a la seva funció.

4. Evita el Wi-Fi públic: Si has d'utilitzar-lo, fes servir una VPN per assegurar la teva connexió.

5. Educa en privacitat: Si tens infants al teu voltant, ensenya’ls sobre els riscos i avantatges del món digital.

Conclusió

Els nostres dispositius no ens escolten constantment, però això no vol dir que no estiguem exposats. Els algoritmes i les dades que generem tenen un poder enorme, i és responsabilitat nostra aprendre a protegir la nostra privacitat en un entorn digital cada cop més intrusiu. La conscienciació i l'educació són la millor arma per mantenir-nos segurs.